Casino de Manresa El Casino de Manresa és una obra modernista construida entre 1906 i 1909, per l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa

Els escacs a Manresa
En el primer quart del segle XX, a Manresa els escacs tenien una gran popularitat, però es desconeix els seus inicis i qui van ser els seus introductors.

Entre 1920 i 1930 Manresa va superar els 30.000 habitants i el Casino, anomenat el Casino dels senyors, era el centre de la vida a la ciutat, aquí es jugava a tennis en una pista que hi havia darrera, i els escacs eren una de les activitats més practicades, com també ho era en alguns cercles molt reduits de la ciutat.

És a finals de 1927 quan un petit grup d'aficionats que es reunien en el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, organitza el primer torneig del que se'n té notícia. Entre altres consten com a organitzadors, Ricard Riu i Roca, Joan Vilajosana i Guilà, Joan Sanyes i Plana, Joan Claret i Muntaner, Josep Pujol i Prat, Vives i Padró. El torneig finalitzà amb la victòria de Joan Vilajosana i Guilà.

Simultànies Plàcid Soler 19-3-1928 – Simultànies a 22 taulers a càrrec de Plàcid Soler. Campió de Catalunya 1926-27-31 i 1932. President de l'Ajedrez Condal Club i participant en varis tornejos: Londres-1927, Barcelona-1929, Hamburgo 1931, Praga-1934.

El primer aconteixement important en el món dels escacs que es coneix a Manresa, data del 19 de març de 1928, quan el campió de Catalunya, Plàcid Soler feia una sessió de 25 simultànies a la sala d'actes de l'Orfeó Manresà, i repetiria en diverses ocasions. Això va animar a aquell grup de gent, que va decidir crear un club d'escacs. D'aquesta forma va neixer el Club d'Escacs Manresa, que fou constituït el 18 de novembre de 1928, sent el seu president Ricard Riu i Roca, i les persones que l'acompanyaven eren, Joan Vilajosana i Guilà, Jaume Blanch i Trullàs, Ramon Morera i Dalmau, Salvador Llusà i Marcet i Alfons Pintó i Vilalta, tots ells com a directius, i consten com a fundadors, Josep Pujol i Prat, Joan Sanyes i Plana i Joan Claret i Muntaner. El seu domicili social era al local de l'Associació de la Premsa, al passeig de Pere III 22, el camí iniciat per aquest club, seria llarg.

Al voltant del Club d'Escacs Manresa, van sovintejar activitats relacionades amb els escacs, i van sortir noms de jugadors molt forts: Claret, Llussà, Vilajosana, Sanyes, Pinto, Roma, Senyat, Fernández, Valls, Pal, Canal, Dolz, Blanch, Comellas, Pérez, Dr. Vilarnau, A. Creus, Gasóliba, Lavilla, V. Creus, Pallàs, J. y E. Estany, Costa, Romà i altres.

Manresa, era un nucli important, així com Barcelona, Badalona, Reus i Vilafranca del Penedes.

El 17 de juliol de 1928 es jugava la primera final del Torneig Espinalt, entre Alfons Pintó i Joan Vilajosana, a la fotografia.

Final Torneig Espinalt 17-7-1928 – Primera final del Torneig Espinalt - Alfons Pintó contra Joan Vilajosana (dreta) - Darrera: Blanch, Claret, Morelló i Riu

Un fet remarcable, va tenir lloc el 27 de gener de 1929, quan es va disputar un primer enfrontament amb un altre club, era el Club Steinitz de Barcelona.

I Campionat de Manresa 12-4-1929 – Participants en el I Campionat del Club d'Escacs Manresa

A finals de 1929 es va organitzar el I Campionat de Manresa, obert a totes les entitats, amb 22 participants, tots els de la fotografia, el títol va ser per en Joan Claret i l'any següent en Joan Vilajosana, ells dos es van alternar el títol fins el 1941 que guanyà Pérez Aguirre, amb posterioritat a aquesta data, altres guanyadors foren Lavilla, Garriga, Hornosa, Dr. Vilarnau, Farré, Dr. Lafora, Ferrer i Creus. Durant un període de temps, el torneig es va convertir en un social només obert als socis del club, era el període on van guanyar Vilajosana, Claret, Comellas, Ricarte, A. Creus, Ferrer, Estruch i Farré, el torneig es va jugar fins als anys 70.

III Campionat de Manresa Setembre de 1931 – 1a Sessió del III Campionat de Manresa - Local de l'American Bar
IV Campionat de Manresa 6-3-1933 - 1a Ronda del IV Campionat de Manresa

El 25 de febrer de 1933 el Club d'Escacs Manresa, visitava Sabadell per jugar contra la secció d'escacs del Circulo Replublicano Federal de Sabadell, guanyant per 9 a 3.

L'impuls adquirit va fer possible aconteixements com el del 2 d'abril de 1933, amb la visita del Club d'Escacs Barcelona al Casino, on es van organitzar 4 sessions de simultànies a càrrec de Vilardebó, Domènech, Dr. Mur i V.T. Romano (campió de Brasil), a més d'un matx amb jugadors del club barceloní contra els jugadors manresans reforçats amb jugadors de la comarca, en total foren uns 140 jugadors. Els resultats, indiquen un 85,5 a 11,5 punts a favor dels visitants, i en simultànies: Vilardebó +16 =3 -4, Domènech +22 =1 -1, Àngel Mur +20 =1 -4, i Vicente Tulio Romano +25.

Visita del Club Escacs Barcelona a Manresa 2-4-1933 – Visita a Manresa del Club d'Escacs Barcelona - El Casino en el moment d'hissar la bandera del CEB - D'esquerra a dreta, Josep Mandil Pujadó (excel·lent compositor d'estudis artístics) i esposa, Maria Teresa Perpinyà, desconegut, Maria Carbonell, Xavier de Mendoza, el notable periodista i historiador d'escacs Ricard Guinart Cavallé, el problemista Dr. Esteve Puig Puig, Albertí, Sofía Ruiz, Maria Luisa de Zengotita, Winie Ortega i Montserrat Puigcercós

El club d'Escacs Manresa, va iniciar també una tasca important en l'ensenyament dels escacs als joves, creant un grup infantil.

Tanta era la popularitat dels escacs, que altres clubs naixerien, la Penya Alfil el 1933, es desconeix fins quan va existir. També la Penya d'Escacs Ateneu situada al carrer de les Piques, aquí la informació és confusa, ja que alguna font assenyala que es va crear al 1935, i una altra, indica que a l'any 1944, Joan Sanyes, un dels fundadors del Club d'Escacs Manresa, fundà aquesta Penya, i va treballar molt per la seva promoció, però amb l'arribada del Club d'Escacs Manresa a l'Ateneu aquest club quedaria absorbit.

Octubre de 1933 i la revista Els Escacs a Catalunya, publicava la següent notícia:
ORED KARLIN A MANRESA
Els escaquistes manresans volgueren posar a prova la seva vàlua davant el mestre suec Karlin, aconseguint un esplèndid resultat.
Contra 24 taulers, Karlin obtinguè el resultat de +17, =2, -5.

El dia 7 de juliol de 1935 es van jugar unes simultànies a càrrec del Gran Mestre Txecoslovac Salo (Salomon) Flohr al Casino, era un dels millors jugadors europeus, i el resultat en 51 taulers era de +48, =2, -1.

Del 1935 també es té coneixement d'un enfronament a 20 taulers, entre el Club d'Escacs Manresa i el Club d'Escacs Terrassa, en la fotografia es poden veure en un moment de l'enfrontament.

1935 enfrontament C. E. Manresa C. E. Terrassa Enfrontament entre els equips de Manresa i Terrassa el 1935. En la fotografía es poden veure, entre altres, a Vilajosana, Llusà, Riu, Ballarà, Pérez Aguirre, Pi, Claret, Vives. Entre els terrasencs figuraven Amadeu Morera i Agustí Massó

El 15 de desembre de 1935, va ser un dia històric, ens visitava el Gran Mestre cubà, i campió del món del 1921 al 1927, José Raúl Capablanca que en 4 hores de joc va vèncer en unes simultànies les 40 partides jugades. És interessant el retall de premsa que publicava la visita a Manresa d'un campió del món.

José Raul Capablanca a Catalunya Notícia publicada a La Vanguardia el dia 20 de desembre de 1935 amb motiu de la visita de José Raúl Capablanca a Catalunya

Després vindria un parèntesi de 10 anys, amb la guerra civil per mig, i un altre aconteixement important amb la presència del Gran Mestre polonés Miguel Najdorf que jugà 20 simultànies (+18, =2, -0), i 5 partides a cegues (+4, =1, -0).

En 1940, el C. Escacs Manresa, es trasllada al Cafè de la Caça i la Pesca al carrer Casanovas, el 1948 a l'hotel Mundial al passeig de Pere III, el 1950 a l’Ateneu Obrer Manresà al carrer de les Piques, i d'allà a l'antic local de Ràdio Manresa, en el mateix Ateneu, en 1966 al Bar La Pineda al carrer Guimerà, en 1970 a l'hotel Pere III, també en un pis particular a la plaça dels Màrtirs número 15 en 1976, als Carlins, Centre Cívic Selves i Carner, i altres.

Es creava l'Ajedrez Cultural Navàs en 1945 que es reorganitzaria de nou en 1964, situat al bar sport i presidit per Marcel·li Pujals i Vilà amb Francesc Estruch i Palà.

Molt abans, en 1927 s'havia iniciat un campionat per equips a nivell regional, i en 1945 el C. Escacs Manresa s'hi inscribia per primera vegada, però no arribaria a jugar degut a la precària situació econòmica, que no li permetia el poder obtenir el material necessari per a poder jugar.

Però en la temporada 1946-1947 era efectiva la seva participació amb un éxit total, ja que es proclamà Campió de Catalunya.

El seu èxit encara seria més gran en 1951 quan la Federació Catalana d'Escacs va crear la Divisió d'Honor amb 6 equips, i el Manresa seria un d'ells, desprès dels tornejos de classificació entre els equips de primera categoria. Posteriorment, el caire professional que tindrien alguns escaquistes, faria que equips com el Manresa, desapareixessin de la primera línia, davant de la força dels equips barcelonins, això comportaria uns anys de descensos i ascensos continuats.

Neix el nostre club - 1948

Era l'any 1948, i en una tertúlia habitual en el Café La Cerveseria a la Muralla del Carme, un grup de gent sortia del club d'Escacs Manresa, i formava la Penya d'Escacs Catalònia, que en 1951 canviaria per l'actual de l'Escacs Catalònia Club, el seu primer president fou Miquel Xivillé i Baucells, i el seu soci número 1, en Gregorio Lavilla Gil, considerat el millor jugador de La Penya. L'acte de la inauguració oficial es va celebrar el 28 de novembre de 1948, amb una sessió de simultànies a càrrec d'un jove campió de Catalunya, era Romà Bordell, i va ser a La Cerveseria, el local que acolliria al nostre club en els seus primers anys d'existència.

El president Miquel Xivillé i Baucells, ho seria del 1948 al 1954, sent els directius des de l'inici fins l'any 1952: Felipó, Prat, Vilà, Gonfaus, Llusà, Juncadella, Pérez i Mitjana, i a partir del 1952 fins el 1954: Tort, Lavilla, Gonfaus, Vilà, Botifoll, Fernández, Pérez i Prat.

Tornant al C. Escacs Manresa, organitzà el I Campionat de Manresa i comarca per equips, segurament el 1950, ja que la data no és coneguda, i s'en té constància de 14 edicions. Fruit d'això, i d'una campanya de divulgació per la nostra comarca a base de conferències i simultànies a càrrec dels seus jugadors, en la segona meitat de la dècada dels 50, apareixen nuclis escaquístics en diverses poblacions del nostre entorn, Santpedor, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Moià, Olesa, Calaf, Avinyò, Balsareny, Gironella i Navàs. Més tard vindria Sant Joan de Vtda., Artés i Sallent.

En 1953 l'Escacs Catalonia Club queda campió de la tercera categoria i ha de disputar la final amb l'Ulldecona de Tarragona.

El 30 d'agost de 1953, es juga un matx entre el Calaf i el nosaltres, que guanyem 7 a 3.

El 29 de novembre de 1953, el C. E. Manresa celebrà les seves noces de plata, sent el seu president Jaume Blanch Trullas, disputant un matx entre el C. Escacs Barcelona, C. Escacs Espanyol de Barcelona, C. Escacs Ruy Lopez, C. Escacs Terrassa i Escacs Catalònia Club. Després de sis hores i mitja de competició, ells en resultarien guanyadors.

Primer document oficial del club, amb el membret de Penya Escacs Catalonia, nom en el seu orígen.

El 23 de març de 1953 amb el propòsit d'oficialitzar la seva situació, el club, d'acord amb els estatuts acabats de crear, convocà una assemblea mitjançant la qual, els assistents per votació escollien els membres de la nova junta. L'escrutini dels vots emesos, quedà palès en el document que es pot veure. Les persones escollides es distribuirien els càrrecs, recaient en Miquel Xivillé el de president. Així es creava la primera junta oficial del club, però aquest acte no tindria validesa, ja que en el mes d'abril s'envià a Governació l'acta amb la composició de la junta, per tal que fóra aprovat pel governador. La resposta va ser que els estatuts no estaven aprovats per ells. La junta havia de dimitir, nomenar-se una comissió, que amb permís de Governació i les seves autoritats, convocarien una nova assemblea que serviria per elegir la nova junta directiva i constituir oficialment el club, això succeia el desembre de 1953.

Resultat de la votació Resultat de la votació per escollir les persones que havien de dirigir la nova junta. L'assemblea era el 9 de gener de 1954 a les 22 hores.

El 9 de gener de 1954 a les 22 hores va ser un dia important en la història del club. Donant compliment a les instruccions rebudes de Governació, mitjançant una votació (imatge de la dreta), els socis van decidir la nova junta del Club, que quedà constituida amb Antoni Botifoll de president i Jordi Tort de sots-president. El 18 de gener de 1954 el president, envià al Governador, els estatuts per tal que fossin aprovats. També es comunicà a la Federació Catalana d'Escacs. Prèviament, Miquel Xivillé havia exposat el seu agraiment al suport rebut, però s'excusava d'acceptar el càrrec de president. Així quedà palés en una carta que va fer amb posterioritat, l'11 de gener, dirigida a Lluís Vilà.

Es pot veure el resultat de la votació i les cartes de presentació que va fer el nou president.

Carta de presentació a Carta de presentació del nou president al Club d'Escacs Manresa
Carta de presentació a Composició de la junta (la primera oficial amb estatuts). Amb aquest escrit es donaven a conèixer a tota l'afició manresana.

Antoni Botifoll i Gamisans, era el segon president, i ho seria des de 1954 fins al 1958, sent els membres de la junta fins el 1956: Tort, A. Gonfaus, Vilà, Lavilla, Fernández i Canal, i del 1956 fins el 1958: Tort, A. Gonfaus, Vilà, Mitjana, Lladó i Fernández.

Com es pot veure, les activitats del club i la gent, eren molt controlades pel govern. A nivell local, també s'exercia molta pressió i control dels actes que feia el club. Una prova d'això, era la carta que el febrer de 1954, l'alcalde de Manresa Juan Prat Pons, cap local del Movimiento i diputat provincial entre altres càrrecs, va enviar al president del nostre club.

Carta de l'alcalde al president L'alcalde Juan Prat Pons, que com tots els de l'època, eren posats a dit, fou cesat en 1958 a rel d'un cas de corrupció relacionat amb l'especulació del sol en el que estaven implicats dos dels seus tinents d'alcalde.

I per a il·lustrar fins a quin punt la llibertat, en aquest cas la d'un club d'escacs i els seus components, era controlada, cal llegir el permís de l'alcalde per un acte d'entrega de premis i medalles que havia sol·licita el club. El document és del dia 15 de maig de 1954.

Carta de presentació a El 15 de maig de 1954, l'alcalde autoritzava per escrit, una sol·licitud del club per celebrar una entrega de premis.

Amb Antoni Botifoll i Gamisans de president, en 1954 el club, organitzà el primer Campionat Escolar, i a l'any següent el primer Campionat individual de Manresa i comarca amb un gran èxit. Cal fer esment de qui va ser l'ànima d'aquesta junta, el senyor Manuel Fernández i López.

En 1956 per primera vegada es va jugar un Torneig escolar per categories, benjamins, alevins, infantils i juvenils.

En aquest any es celebrà un encontre a 25 taulers a doble volta a Manresa i Súria, entre el Catalònia i una selecció comarcal, èxit esportiu i triomf del Catalonia per 31,5 a 18,5 punts, i com a fet important cal remarcar la concessió de la Medalla del Mèrit Esportiu de la ciutat al president Antoni Botifoll.

Poc temps després, la mort sobtada del president, comportaria al Catalònia temps molt difícils que durarien uns quants anys. Tampoc el C. Escacs Manresa passaria per un bon moment, i els dos clubs deixaven la pràctica formativa en aquells anys, participaven solament en els Campionats de Catalunya per equips, on els dos alternaven èxits i fracassos.

Vindrien temps de molts canvis i el període amb més moviment de presidents, així era que del 1958 al 1960 Miquel Xivillé Baucells, tornaria a ser president. Del 1960 al 1961 ho seria Josep Grifoll Bartomeu. Del 1961 al 1963, Joan Ramon Moré, en aquests dos darrers períodes és de resaltar la dedicació al club de Joan Corominas Reig. I del 1963 al 1965 la presidència era portada per Joan Lladó Tarrés.

En l'aspecte esportiu, l'equip havia pujat a categoria preferent en la temporada 1962-1963.

Entrega de premis a Lluís Bohigas 1965 – Entrega de premis, Lluís Bohigas rep el premi de mans del president Joan Lladó i qui llegeix al fons, el secretari Francesc Martínez
Entrega de premis a Lluís Bohigas 1965 – Aquí Lluís Bohigas rep el premi amb Ramon Piñero i esposa al centre

A rel d'un intent fallit de fusió del Manresa i el Catalonia, sorgeix un moviment renovador en el Catalonia i en 1965, amb Ramon Piñero Rovira de president, i una junta directiva jove i dinàmica es forma un segon equip que dona entrada a nous jugadors.

Fruit d'aquesta empenta, es posà en circulació un butlletí informatiu, promogut pel que fóra secretari del club, el jove i actiu jugador Francisco Martínez Rius. El butlletí era una publicació en paper i bimestral que portava les notícies del club, també notícies internacionals, opinions, entrevistes, partides, etc.

Alguns dels joves incorporats al club 1965 – Alguns dels joves incorporats al club, i que tindrien continuïtat, Francesc Garriga a l'esquerra i Lluís Bohigas a la dreta

En aquest inici de 1965 es remarcable l'empenta de Francisco Martínez Rius treballant per a la implicació dels jugadors al primer equip, i d'Antonio Ferrer Rubiralta promovent l'amistat amb el nostre rival a la ciutat, i també, tota la directiva que organitzà un Campionat Social, per tal que durant tot l'any hi hagués activitat al club.

Sopar amb entrega de premis al restaurant Lice 1966 – Els sopars amb entrega de premis al restaurant Lice eren habituals. D'esquerra a dreta, Josep Tebar (3), Ramon Canal (5), Ramon Piñero (8), Eduard Bohigas (9), Lluís Bohigas (10) pare i fill, i el primer de la dreta és Tomasa

En aquest període es jugaria un matx entre 4 equips, Vic, Igualada, Manresa i Catalonia, i també el IV Campionat de Manresa i comarca, organitzat amb el Club d'Escacs Calaf, i durant 8 setmanes, i el IV Campionat Juvenil de Catalunya.

El club va passar a tenir un tercer equip i a apostar fort per la promoció dels joves, amb la incorporació al club d'Olaf Ulvestad (USA) i creant el 1r Torneig Curset Catalonia.

Entre 1965 i 1966 entra una fornada de joves, alguns amb molta projecció, entre ells, Martínez, Casamitjana, Tomasa, Bohigas i Garriga. Llanes va començar provinent del CE Tortosa. I en 1966 entra com a vocal Francesc Espinalt Tuà, persona que en el futur tindria un paper molt important al club.

Entrega de premis del 1966 Entrega de premis el 1966. Ramon Piñero entrega el premi, el rep Manuel Lavilla, i aplaudeix Eduard Bohigas
Entrega de premis del 1967 Entrega de premis el 1967. De esquerra a dreta, Maurici Cots, Francesc Espinalt i Sra, Sra de Ramon Piñero, Francesc Martínez (secretari), Ramon Piñero (president), regidor d'esports i Eduard Bohigas.

Arturo Pomar visitava Manresa per disputar unes simultànies, això era motiu de trobada entre els clubs de Manresa, deixant constància d'una bona armonia entre les dues entitats, va ser el 21 de Febrer de 1967, amb ocasió de la Festa de la Llum, va jugar 20 partides (+15, =4, -1).

Abril de 1967, Francesc Espinalt Tuà és escollit president. El seu equip de junta, Maurici Cots Trullas, Enrique Soto Mendez, Josep Vidal Guarro, Salvador Armengol Navarro, Fermí Porta Roca, Francesc Garriga Biosca, Lluís Bohigas, Tomas, V. M. Parera, i Tomasa. Hi hauria alguns canvis a partir del 1969, quan el club tenia 128 socis.

Sopar i entrega de premis de 1967 Sopar el 1967. Al centre Salvador Armengol i a la seva esquerra, Lluís Bohigas

Un fet luctuós es produia amb la mort de Juan Felipó, soci núm. 2 i fundador del Catalonia.

El setembre de 1967 es celebrà el V Campionat individual de Manresa i Comarca individual, i el VIII Campionat Comarcal de Manresa per equips.

Destacable era el bon paper dels manresans Antoni Creus i Lluís Bohigas. Creus era el primer jugador local que obtenia el títol de preferent. Bohigas, en la XIV Festa provincial dels Escacs de 1967 a Vic, guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria, a l'edat de 16 anys. Finalitzà el campionat imbatut amb el 90% dels punts en joc, guanyà les 7 primeres, taules la 8 i 9, i victòria en la darrera, pujava així a primera categoria. Veure les fotos, una amb els assistents i l'altra amb l'entrega del trofeu.

Assistents a la Festa Provincial dels Escacs - Vic 1967 Festa Provincial dels Escacs - Vic 1967 - D'esquerra a dreta, Francesc Espinalt, Ramon Canal, Francesc Garriga, Lluís Bohigas, Digna Santasusana i Eduard Bohigas (pares del Lluís)
Assistents a la Festa Provincial dels Escacs - Vic 1967 Festa Provincial dels Escacs - Vic 1967 - Joan Segura, entrega el premi de campió a Lluís Bohigas. Joan Segura seria el president de la Federació del 1978 al 1987 i Lluís Bohigas el substituia del 1987 al 1991

A Berga el club d'escacs organitzava el Torneig Internacional Obert d’Escacs de Berga, sent el primer club de Catalunya que organitzà un torneig obert, concretament aquest el 1951. Les fotos adjuntes, són dels participants en el 1967.

Imatge general dels participants el 1967 Imatge general dels participants el 1967. Es pot veure entre altres, Medina (MI), Pepita Ferrer, Segura, Joan Bautista, Bohigas, Olivares, Ridameya i Lavilla

En 1968 la ciutat i el club passen per un bon moment al celebrar-se la XV Festa provincial dels escacs. El club amb Francesc Espinalt Tuà de president va acceptar la invitació que la Federació Catalana d'Escacs va fer a Manresa, i amb el recolzament d'algunes entitats de la ciutat, i especialment de Climent Roca Llobet, tinent d'alcalde i conseller d'esports de Manresa, es va dur a terme aquesta celebració amb un notable èxit reconegut per tothom, amb 439 assistents a l'àpat.

Imatge d'un grup de participants el 1967 Imatge d'un grup de participants el 1967. D'esquerra a dreta, Farré, Comellas, A. Creus, Olivares, Creus (fill), Lavilla, Bohigas i Pericé

Butlletí que presentava la XV Festa Provincial
En el butlletí hi ha un petit resum de les Festes Provincials anteriors




En 1969 el club feia el VIII Campionat Juvenil de Manresa, amb 27 joves escaquistes. També el VI Campionat individual de Manresa i Comarca, on Ferran Debant era campió juvenil de Manresa i Jaume Espinalt campió infantil. En el Campionat Juvenil de Catalunya, Salvador Armengol era segon, que significava una gesta important, ja que la competència era gran, amb partides de 7 i 8 hores diàries.

En 1969 el Catalònia organitzà, amb col·laboració amb el Club d'Escacs Santpedor, la I Festa Comarcal d'Escacs, els dies 24 d'agost i 7 de setembre, acte en que van assistir a la clausura en Lluís Sala Coll alcalde de Santpedor, Climent Roca Llobet tinent d'alcalde de Manresa, Joaquim Muntaner Puig i Joan Duran Bonet, president i vicepresident respectivament, de la Federació Catalana d'Escacs, i altres personalitats. L'àpat aplegà més de 100 persones, i la Festa va tenir un gran reconeixement amb 55 jugadors i la col·laboració de la Comarca, en els anys següents, Sant Vicenç de Castellet en 1972, Calaf, Súria en 1971, Sallent, Navàs en 1970, Sant Joan de Vilatorrada i Pont de Vilomara.

Butlletí de la I Festa Comarcal
Butlletí de la I Festa Comarcal amb totes les activitats que es van dur a terme

En la temporada 1969-1970, el primer equip era campió de Primera Categoria. Va ser un èxit sense precedents, amb una actuació impecable, i una mostra de la duresa de la competició era que es jugaven 11 rondes. Al final empat amb el Sant Josep de Badalona, i en el desempat, un nou enfrontament que va durar sis hores.

Imatge de l'equip A, campió de primera categoria Campions de primera categoria. D'esquerra a dreta, drets, Vila Sala, Gonfaus, Martínez Rius, Bohigas, Garriga, Cots, Armengol i Parera. Asseguts, Gómez, Piñero, Espinalt, Lavilla i Tébar

1970 - Per la Festa de la Llum, es va celebrar un enfrontament amistós amb el GEVA (Grup d'Escacs de la Vall d'Andorra), tornant la visita que l'any anterior, el Catalonia va fer jugant a casa d'ells. Va ser molt competit, encara que el resultat no ho sembli, 6,5 a 3,5 pel nostre club.

En aquest mateix any, en Salvador Armengol, gràcies a ser sots campió juvenil de Catalunya, podia accedir a les semifinals a Gandia, acabà segon del seu grup, i passava a la final del X Campionat d'Espanya Juvenil. Del 17 al 30 de juliol a la localitat valenciana de Carcaixent (llavors Carcagente), amb els 14 millors participants del moment, quedava en 7a posició, després de demostrar la seva categoria, i on va acusar la duresa d'una prova en que no hi estava acostumat, una partida diària durant 13 dies. Sorprenent fora el segon lloc del berguedà Antoni Pericé, a només mig punt del guanyador.

Retall de premsa de la II Festa Comarcal
Publicació del dia 11 d'agost de 1970

Els dos clubs manresans creixien, i el Club d'Escacs Manresa formava el seu equip B, i l'Escacs Catalònia Club el C.

Un altre aconteixement important fou el 30 d'agost de 1970, amb la concessió de la Medalla del Mèrit Esportiu de la Ciutat al senyor Gregorio Lavilla, era una reconeixement a trenta anys de dedicació als escacs.

I Jocs esportius provincials. Del 17 al 24 d'octubre, a Sabadell competien 56 escolars de menys de 16 anys, de 14 comarques. Era la primera vegada i la participació i organització van estar a una gran alçada. La sorpesa la donava en Ferran Debant, proclamant-se campió sense perdre cap partida.

Components del club Components del club. Segurament 1970, però es desconeix l'any. D'esquerra a dreta per baix, Pere Ribera, Ferran Debant, Maurici Cots i Enric Soto. 2a fila, Lluís Bohigas al mig. 3a fila, Salvador Armengol, Ferran Gràcia i Francesc Espinalt. A dalt, Paco Llanes.

Comunicat a l'ajuntament
Comunicat de la nova Junta del club, amb Francesc Espinalt seguint de president

Era el dia 30 d'agost de 1971, i al Casino es van jugar unes simultànees a càrrec d'Elisabeta Polihroniade, MI i Campiona de Rumania. En la foto jugant amb Francesc Garriga.

Simultànies a càrrec de la MI romanesa, Elisabeta Polihroniade Simultànies a càrrec de la MI romanesa, Elisabeta Polihroniade, en el precís moment que demanava taules a Francesc Garriga

Per segona vegada es juga un torneig escolar, tornant a agafar el relleu a l'iniciat el 1956, organitzat pels dos clubs de Manresa, era l'inici d'uns Campionats escolars que s'organitzarien també els dos anys següents, amb una participació creixent cada any.

Aquest 1971 es remarcable per dos fets, la incorporació al club de les primeres sòcies femenines, i també era molt habitual instituir el títol de Pubilla del Club, així Francisca Soto Fenoy era la pubilla de l'ECC el 1968, i Maria Neus Armengol Navarro el 1969. En aquesta línia, formà part del club a principi d'any, Virginia Borjas Reyes. L'altre fet era l'entrada al club del Mestre nortamericà, Olav Ulvestad, que significaria un impuls tan en ensenyament, com esportivament, pels equips del club amb la seva participació.

En aquest 1971 els joves del club feien molt bon paper en cada torneig, així en el VII Campionat individual de Manresa i Comarca, guanyava Francesc Garriga Biosca. I com a màxim favorit que era, Ferran Debant quedava primer en el IX Campionat Juvenil de Manresa i comarca.

Es reorganitzava el Campionat de Catalunya per equips, agrupant els equips per proximitat geogràfica, els mesos d'octubre, novembre, desembre i gener.

La rivalitat amb el Club d'Escacs Manresa, en algun moment era alta, fins el punt que Olaf Ulvestad, ara figurava com a primer tauler del C. Escacs Manresa, i ambdós clubs jugaven a 1a categoria.

Es jugava la III Festa Comarcal dels Escacs amb la col·laboració del Club d'Escacs Súria, i la magnitud de l'esdeveniment, queda palesa en la fotografia.

Dinar amb motiu de la Festa Comarcal 1971 - Dinar amb motiu de la Festa Comarcal dels Escacs. Confrontació Catalonia-Súria

En 1972, el Manresa i l'ECC organitzen conjuntament els Campionats Escolars de Manresa i Comarca amb la participació màxima que es recorda de 168 jugadors (juvenils, infantils, alevins i benjamins).

El 21 de juny, amb motiu de la Festa Major de Sant Vicenç de Castellet, repetint la mateixa participació de l'any passat, es jugava un triangular, Sant Vicenç-Súria-Catalonia. En aquesta ocasió el Catalonia guanyava en dura lluita amb el Súria. El resultat era: Catalonia 4,5, Súria 3 i Sant Vicenç 1,5.

Casino de Manresa Anunci de la IV Festa Comarcal dels Escacs de 1972

Els dies 17 i 24 de setembre, es jugava la IV Festa Comarcal dels Escacs a Manresa i Sant Vicenç, on es jugaren les partides corresponents. En el resultat global, la comarca s'imposaria per 28 punts a 22. La Festa acabava amb un àpat en el que a banda dels representants dels clubs organitzadors, hi assistien algunes autoritats municipals.

S'acostava l'any 1973 en el que el Catalonia celebraria els seus primers 50 anys, i es volia organitzar diferents activitats en el llarg de l'any. En Jordi Puig, organitzador de varis tornejos internacionals, oferia la possibilitat de portar a Manresa, ni més ni menys que tres dels millors jugadors mundials que jugaven a Palma de Mallorca, els russos Victor Korchnoi, Lev Polugaiewski i Yuri Averbaj. L'acte era de primera línia, i el cost alt per un club modest com el nostre, però el treball intens de les persones que el regien, permetia cobrir les despeses mitjançant el suport de l'Ajuntament, la Diputació provincial de Barcelona, la Cambra de Comerç, entitats bancàries i vàries empreses.

Així, el 19 de desembre de 1972, a les 21 hores, en realitat es presentarien una hora més tard, al Casino es donaven cita en un dels actes més importants de la història del club. Una breu introducció de Francesc Espinalt, el president, una presentació a càrrec de Jordi Puig, i s'iniciava una gran sessió de simultànies a càrrec dels 3 Grans Mestres soviètics. Els esperaven 87 jugadors situats davant dels taulers amb les seves peces, i formant 3 rectangles que passant per dins de cada un, els tres jugadors es van repartir. Al principi jugaven d'una forma molt ràpida cada jugada, però poc a poc van anar ralentitzant el seu joc, posant els colzes davant de cada tauler i pensant lleugerament la seva jugada, i omplint la sala, unes 300 persones.

Simultànies al Casino - 1972 1972 - Simultànies al Casino. En la foto de dalt, Francesc Garriga a punt de fer la seva jugada, acabaria amb taules contra Averbaj

Els resultats quedaven per la història del club, amb significat especial per aquells que vàren aconseguir puntuar, així, Victor Korchnoi jugà 29 partides, 22 guanyades, 3 taules (Tomasa del Santpedor; Gros del Berga i Sala del Calaf), i 4 de perdudes (Bautista, Bohigas i Corominas del Catalonia; i Josep Creus del Manresa), Lev Polugaiewski en jugà 30, 28 guanyades, 1 taules (Estruch del Manresa), i 1 perduda (Ribalta del Calaf), i finalment, Yuri Averbaj en jugà 28, 25 guanyades i 3 taules (Garriga Biosca, Garriga Puig i Sastre del Catalonia.

A mesura que les partides acabaven, anaven signant un llibre, escrit pel propi Avervaj, que fora regalat a tots als participants. Amb l'ajut de Balaguer com a traductor, Avervaj, que era president de la Federació Rusa, va respondre a un seguit de preguntes.

L'acte acabava prop de les dues de la nit, després, un sopar tot comentant l'actualitat escaquística del moment, en aquells dies Fischer havia guanyat a Spassky el títol mundial. Els assistents eren per part del club, Espinalt, Rafat, Martínez i Llanes, Balaguer com a imprescindible traductor, i Puig com a representant dels tres GM soviètics.

La comarca creixia amb la fundació del Club d'Escacs Avinyò, el creava el que era soci del nostre club, Ramon Capelles.

Dins dels actes del 25è aniversari del club, el 25 de febrer de 1973 organitzava un encontre entre clubs que va acabar per aquest ordre: Club Escacs Girona, Escacs Catalonia Club, Club Escacs Tarragona i el Club Escacs Lleida.

En 1973 el club organitzà el I Open Internacional Ciutat de Manresa, que s'ha celebrat anualment fins l'actualitat, excepte l'any 2003, amb diferents formats des de partides actives d'un dia o dos, fins a les tradicionals 9 o 10 rondes, una diària. L'organització comportava un esforç important, però es veia recompensat per la gran quantitat de jugadors de primer nivell que anualment participaven en ell, en un moment que els tornejos oberts no eren molt freqüents.

Nova Junta escollida el 1973
Document pel qual es comunica a l'Ajuntament de Manresa la nova junta escollida el 17-6-1973

Durant tot el 1973 i per celebrar els 25 anys d'història del club, les activitats van ser moltes, i en mig de tot això una elecció de junta nova, on fora reelegit Francesc Espinalt.

El dia 7 de juliol es celebrava la Festa Anyal amb repartiment de premis, amb la presència de Ricard Puig conseller de l'Ajuntament. El fet emotiu era la designació de Salvador Armengol com a Soci d'Honor de l'ECC.

El Catalonia obtenia un excel·lent resultat dels seus tres equips en el XXXI Campionat de Catalunya per equips. El seu primer equip pujava a Preferent, després de quedar en segona posició de la Primera Categoria. El segon equip també aconseguia el segon lloc, que, en aquest cas, no li permetia l'ascens. I finalment el tercer obtenia una meritable 4a posició.

Era el 1974, i en la línia de grans aconteixements que el Catalonia havia programat, una vegada més un gran acte es va celebrar a Manresa, amb la presència dels dos GM russos Yuri Avervaj i Tigran Petrosian (Campió del món en 1963), era el dia 22 de febrer de 1974. Novament Jordi Puig era qui ho va fer possible. Petrosian, va iniciar l'acte contestant algunes preguntes, en un procés complicat, ja que del rus es traduient a l'anglès per Avervaj, i de l'anglès al català per Puig, que responia a l'entrevistrador (Eugeni), i les preguntes feien el recorregut a la inversa. Després, una sessió de simultànies, que a banda dels jugadors de Manresa, va acollir els d'altres localitats, així consten jugadors d'Artés, Sallent, Sant Joan de Vtda., Santpedor, Navás, Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Cardona, Callús, Súria i Navarcles, però també assistien gent de Lleida, Olot, Vilanova i la Geltrú i Barcelona. De 33 taulers, Petrosian en vèncer en 32, fent taules amb un jugador d'Olot. Per la seva banda, Avervaj de 30 partides nomès va cedir unes taules amb el Dr. Cots. Els participants, per poder jugar, havien de pagar la taxa de contrincant, però comenten algunes veus, que hi ha qui va participar de franc. En el context de l'època, era imprescindible comptar amb el suport econòmic d'administracions, entitats i empreses, en aquest cas, la Caixa d'Estalvis de Manresa, l'Editorial Aguilera de Madrid i els Establiments Lice de Manresa eren qui ho feien possible.

Signatures de Petrosian i Averbaj
Els comentaris signats que Petrosian i Averbaj ens van dedicar el 22-2-1974 en la seva visita a Manresa

El dia 6 d'abril a la Biblioteca popular de Manresa (actual Institut Lluís de Peguera), el Catalonia portava un conferenciant de luxe a nivell espanyol, era el GM Arturo Pomar, el tema de la conferència "El Ajedrez Romantico", i era ajudat per Eduardo Pérez. A l'acabar l'acte, es van jugar unes simultànies ràpides ja que eren 9 partides, els rivals eren De la Cruz (2 germans), Porras, Olivares, Alvarez, Vilardell, Gràcia, Capell, Hernández i Casamitjana, que va ser l'únic que va aconseguir puntuar amb unes taules. Era la segona vegada que venia a Manresa.

Paral·lelament a l'organització de l'Open, es va organitzar el I Open Internacional Juvenil, que acollia a tots els jugadors que no tenien la qualificació de preferents, primeres, segones i terceres.

El club ja tenia més d'un quart de segle de vida, amb els seus èxits i fracassos. Cal esmentar en aquest aspecte, l'èxit en el terreny esportiu, ja que l'entrada i sortida de socis era alta i s'havien aconseguit formar 4 equips, els actes organitzats eren de gran ressó i impacte. En el terreny de la comunicació entre socis, existia un butlletí en paper, que es publicava bimensualment, però en aquell moment tenia dos problemes importants, la manca de col·laboració en la seva confecció i l'econòmic, això comportà que la seva publicació ja no seria puntual. I l'aspecte més qüestionat per part de tots, era que en tots aquests anys no s'havia pogut aconseguir un local propi. El local social era a La Cerveseria, a l'avinguda del Caudillo 9, actualment la Muralla del Carme, i no podia acollir les activitats que el club duia a terme, era el tema de debat que estava en l'ordre del dia en les assemblees.

En 1975 el club organitzava el Campionat Individual de Manresa i Comarca, i el 1976 s'iniciava de la forma més satisfactòria possible, ja que disposàvem d'un local propi al Casino. El dia 10 de març, l'espai que sempre havíem ocupat per actes puntuals, seria on començava la nostra activitat del dia a dia.

Simultànies a càrrec de Karpov - 1976 Simultànies a càrrec de Karpov - Casino 1976

El nou local, prometia un creixement del club, i en aquesy context, es torna a produir un esdeveniment de primer nivell, amb la presència del campió del món Anatoliy Karpov que en aquell moment tenia 25 anys. Era el dia 30 de maig, el Sr. Juanola, presentava l'acte, l'alcalde Ramon Roqueta dedicava unes paraules d'elogi a la importància de l'esdeveniment, i el Sr. Jordi Puig, una vegada més, qui feia realitat la cita. En l'aspecte esportiu, es jugaren unes simultànees, en total 25 que s'allargarien fins les 3 hores i mitja de joc, la darrera de Francesc Llanes, que acaba amb un assegut davant de l'altre, envoltats d'una multitud de gent, com es pot veure en la foto. Pel que fa als resultats, 18 varen ser guanyades per Karpov, 6 foren taules (Sala, Batlle, Sànchez, Naval, Martínez Garcia i García Martin) i finalment, l'Estanislau Herraiz va ser l'únic que el va guanyar, amb alguna sort com va reconèixer el propi guanyador, a l'aprofitar un fals moviment del campió. Es confirmava que Karpov no era un especialista en simultànies. Per acabar, peticions d'autògrafs i signatura al llibre del club.

Darrera partida de Karpov contra Paco Llanes Darrera partida de Karpov contra Francesc "Paco" Llanes

Dedicatòria de Karpov - 30 de maig de 1976
30 de maig de 1976- Karpov va fer una dedicatòria i va signar el llibre del club

El local social del Casino, era inmillorable, però el seu futur era incert, ja que els seus propietaris, tenien la intenció d'enderrocar-lo i construir habitatges en el seu lloc, però una forta oposició de la ciutadania i entitats de la ciutat, començava una dura lluita. Les entitats que tenien presència al Casino, a banda del nostre club, eren el Club Billar Manresa i la societat recreativa Casino de Manresa, i sobre ells queia l'advertiment que en 6 mesos, havien d'abandonar el Casino. Hi ha qui comenta, que sense la presència d'aquestes 3 entitats, el Casino hauria estat enderrocat.

Retall premsa sobre el Casino de 20/10/1976
El dia 20 d'octubre de 1976 sortia publicat aquest article que explica bona part del problema que afectava al Casino

Es jugava el I Campionat Obert de Manresa, era una prova individual en que hi participaven tots els jugadors de la comarca, però no consta qui el va organitzar.

Per part de l'Ajuntament de Manresa per mitjà del seu alcalde Ramon Roqueta, s'entregava la Medalla de la Ciutat al mèrit esportiu al president Francesc Espinalt Tuà, en reconeixement a la tasca portada a terme.

El 3 de juny de 1979 l'Escacs Catalònia Club organitzava un gran esdeveniment amb 100 partides de simultànies al passeig, era la I Festa escolar dels escacs, participarien 100 nens i qui les jugava enfront d'ells: Llanes, Armengol, Ribera, Botifoll, Freixas i Gràcia. Aquest acte es repetiria el 28 de setembre de 1980.

En 1980, en ple procés de transició a la democràcia, el club estava interessat en adaptar els estatuts als nous temps, i feia les primeres passes. La Federació també ho feia en els seus propis estatuts.

El 1981 es jugava el I Torneig Comarcal d'Escacs per equips, i els X Campionats Escolars, però el més important d'aquest any, era la consolidació del Torneig de la Catalunya Central, que també va rebre el nom de Torneig Bages-Anoia-Berguedà (B.A.B.). El torneig es va fer en molts formats diferents, i tindria molta continuïtat. En el seu historial hi consten la majoria de jugadors del club a partir d'aquesta data.

El guanyador del B.A.B. d'aquest any 1981 era el manresà Jordi Magem, un jove que pujava amb un nivell molt alt, i també guanyaria el Campionat de Catalunya infantil. A l'any següent, ja sent juvenil, quedaria 3r a l'Open Ciutat de Manresa.

En la temporada 1981-1982, el primer equip puja a la màxima categoria, i es mantenia la temporada següent. El futur estaria ple d'alegries pels ascensos i decepcions pels descensos. Els altres equips del club també alternaran pujades i baixades, en aquell moment el club tenia 4 equips.

Open Ciutat de Manresa - 1982 Open Ciutat de Manresa 1982 - Jugant d'esquerra a dreta, baix cap dalt, Luberty (Holanda), Bohigas (Catalonia), Gros (Berga), Moyano (Vulcà), drets al fons, d'esquerra a dreta, Ciocaltea i Espinalt

En 1983 l'Open Ciutat de Manresa continuà la seva trajectòria però ara unin esforços amb el Prat Suburenc de Sitges, el Sant Josep de Badalona i el C.E. Berguedà, i creaven el Gran premi de la Generalitat del Circuït Català d'Escacs Internacional.

La capacitat organitzativa del Catalonia, aquesta vegada el portava a organitzar el XXII Campionat Juvenil de Catalunya i el XXI Campionat Femení de Catalunya.

I en aquest any 1983 Jordi Magem, ja com a juvenil, era Campió del Campionat de Catalunya i Campionat d'Espanya.

En 1984 va succeir un fet luctuós durant la disputa de l'Open Internacional Ciutat de Manresa, el Gran Mestre Internacional romanés Victor Ciocaltea va morir víctima d'un vessament cerebral, havia guanyat les 6 primeres partides i tres derrotes consecutives el van separar del primer lloc, però la darrera ronda, ja no la va poder jugar per aquest fet.

En la temporada 1986-1987 el club ja té 5 equips i el primer torna a accedir a Primera, i en la temporada 1988-1989 s'arriba a participar a la competició per equips amb 6.

En el torneig B.A.B. de l'any 1988 amb 20 anys guanya Joan Mellado, que tindrà un paper molt important en el futur. També guanyava en aquest mateix any el Campionat de Catalunya juvenil.

Ja feia un temps, que els escacs havien agafat un caire més professional, cada vegada hi havia més jugadors que competien per premis en metal·lic, o que entraven en un club, a canvi d'alguna remuneració econòmica. Això va fer que clubs més forts de l'entorn barceloní i altres ciutats més grans, agafessin més potencial i que altres com el Catalonia perdessin força, malgrat tot, tocava subsistir i el Catalonia ho va fer.

El 24 de juny de 1990, junt amb la Federació Catalana d'Escacs i l'Ajuntament de Manresa, el club organitzà la XIII Festa Catalana dels Escacs amb un programa ple d'activitats. La Festa es va iniciar l'any 1978 i s'havia dut a terme anualment per tota la geografia de Catalunya i Andorra.

Anunci de la XIII Festa Catalana dels Escacs Anunci de la XIII Festa Catalana dels Escacs, es poden veure les activitats programades

L'any 1991 feia 15 anys que la seu social del club estava al Casino, malgrat els 6 mesos de moratòria donats. El conflicte judicial encara no estava resolt, però la integritat de l'edifi, ara ja no perillava. L'Ajuntament va proposar un canvi de local, la proposta va ser establir un local definitiu a Casa Caritat, però prèviament feia falta realitzar unes obres per adequar-lo a les entitats que hi anirien. Fins que aquest local no estés a punt, ens traslladaríem al Centre Cívic Selves i Carner provisionalment, l'acord entre Ajuntament i nosaltres estava fet, i restàvem a l'espera que l'Ajuntament ens facilitès el canvi, però desconeixiem dues coses en aquell moment, que el canvi encara trigaria dos anys més, i que mai aniríem a Casa Caritat, a la qual se li van donar altres usos.

En 1992 un grup molt reduït de persones provinents del C. E. Manresa i alguns jugadors inactius formen el club Serapi Farre al barri del Poble Nou, en homenatge al mossèn que en aquell lloc donava classes d'escacs en 1930, i va fer una bona aportació en aquells temps. El club va durar escassament 5 anys i molts dels seus integrants, es van repartir en els diferents clubs existents a Manresa i comarca.

La capacitat organitzativa i de treball del club no havia minvat, el 18 de desembre de 1992, consta una modificació dels estatuts. El 15 de maig de 1993, organitzava la final dels Jocs Esportius Escolars per equips, i en la temporada que seguia, el primer equip pujà a Divisió d'Honor, la màxima categoria.

L'any 1993 el Catalonia s'havia de traslladar al Centre Cívic Selves i Carner, acabava una etapa brillant pel club, i en aquell moment, el Casino seria reformat, les sales principals serien destinades a la Biblioteca, i les altres a exposicions d'art.

En la temporada 1993-1994 el primer equip es mantenia a Divisó d'Honor acabant 5è, i els equips continuaven sent 6.

Era l'any 1996 i per primera vegada l'Open Ciutat de Manresa es jugaria al Museu de la Tècnica, degut a l'èxit obtingut, el president Francesc Espinat va ser elegit millor directiu de l'any, conjuntament amb el president del Cerdanyola, i se li va fer el lliurament de la insignia de plata de la Federació Catalana d'Escacs.

Del 20 al 22 de juny de 1997, el club era convidat a jugar a Andorra un quadrangular, entre l'equip Andorrà, el Mònaco, i un altre per decidir, el matx es va fer, encara que no es té constància del resultat, en aquest cas el més important era participar.

El 18 de juny de 2000, es celebra a Sant Esteve Sesrovires la Festa Catalana dels Escacs i el nostre club ha estat distingit amb un guardó commemoratiu del 75è aniversari de la FCE.

Un gran esdeveniment es produia en aquest any 2000, ja que per primera vegada, el club organitzava la final del Campionat d'Espanya, coincidint amb el 28è Open Internacional Ciutat de Manresa, al Museu de la Tècnica, el qual quedava ple a vessar.

El desembre de l'any 2000 va marcar el futur del club ja que l'Ajuntament va cedir un local al passatge dels Dipòsits vells, molt a prop del Museu de la Tècnica. Per primera vegada seria un local no compartit i la concessió era per 15 anys.

En equips es passava dels 6 equips als 5. L'equip A jugava a la Divisió d'Honor, i a finals d'any es faria realitat un canvi de junta, Francesc Espinalt amb més de 33 anys com a president del club, es convertiria amb el president amb més anys de mandat en la història del club, una fita dificilment igualable. Els darrers anys tenia a la junta a Ferran Gràcia, Francesc Garriga, Jesús Ant. Martínez, Salvador Armengol, David Adot, Juli Pérez, Ticià Josep Sala i Josep Cuenca.

El dia 16 de desembre de 2000, es constituia la nova junta directiva de l'Escacs Catalònia Club amb una renovació total. Entrava de president Ferran Gràcia Vergara, formant junta amb Juli Pérez (vicepresident), Josep Basas (tresorer), David Adot (secretari), Salvador Armengol i Pere Ribera (vocals). El club rebia el guardó a la millor entitat esportiva de la ciutat junt amb el Centre d'Esports Manresa.

El diumenge 8 de juliol de 2001 el que va ser president Francesc Espinalt Tuà va rebre la insignia d'or de la FCE en el transcurs de la Festa Catalana dels Escacs que es va celebrar a l'Hotel Plaza de Barcelona, un reconeixement merescut als anys que havia dedicat al club.

Era l'any 2002 i esportivament el club anava molt bé, amb els seus 6 equips al campionat de Catalunya per equips, i el primer a la Divisió d'Honor. D'altra banda, el seu president, organitzà per primera vegada, un concurs de pintura amb els escacs com a tema principal, un nou repte superat pel club, amb 28 obres presentades a concurs que restarien exposades a la biblioteca del Casino, entre juliol i agost.

També en aquest any, s'instauraven els premis Peó d'or, els quals eren atorgats a persones o entitats, com a premi i reconeixement a la seva trajectòria, activitat o col·laboració amb el club. En aquest primer any, el premi anava destinat a l'anterior president, Francesc Espinalt Tuà.

Totes les salutacions dels presidents, que encara avui es poden llegir en els butlletins de l'Open Ciutat de Manresa, reflectien la imperiosa necessitat de les ajudes econòmiques, per part de les administracions i empreses o comerços, per poder celebrar-lo, i aquestes cada vegada costaven més. No per aquest motiu, però el cas és que a l'any 2003 no es va organitzar l'Open Ciutat de Manresa, això provocaria un moviment al club, que portaria a la presidència a Salvador Soler Casacuberta, amb nous ànims i nous reptes, com ara portar els escacs al carrer. Anualment el club tenia presència al Passeig de Pere III, acostant els escacs al gran públic i fent costat a causes solidàries, això succeia en el 2004, la seva junta estava formada per Francesc Llanes, Joan Carles Sampera, Ignasi Corredor, Joan Carles Vila, Francesc Masachs i Jesús Martínez.

Dia 19 de maig de 2006 i es formava una nova junta amb Joan Carles Vila Seuba de president, amb ell, David Armengol (vicepresident), Kuno Meyer (tresorer), Xavier Codina (secretari), Ernest Creus i Pere Oliveras (vocals). Més tard s'afegiria Carles Pujol.

El primer esdeveniment a organitzar era una nova edició de l'Open en format de ràpides a l'Hotel Pere III. La trajectòria d'aquesta etapa del club, estaria lligada a la promoció de joves.

La crisi econòmica esclatava en el 2007, amb les dificultats que això comportava per l'organització de l'Open, malgrat això continuaria amb el format tradicional, de ronda diària, fins el 2008.

En el 2008, Jordi Magem, sortit del nostre club, que ja tenia el títol de Gran Mestre des de 1994, era el guanyador del Campionat de Catalunya absolut, obtenint novament el títol 2 anys més tard. Dedicat totalment als escacs i fora del club, compte amb un palmarès important, amb la participació en nombroses Olimpiades d'Escacs, títol de Campió d'Espanya en 1990, classificat per a la final del campionat del món en 1999, i altres.

Però el 2009, en una assemblea es discutia sobre la continuïtat de l'Open, i l'aposta per la formació de joves. Amb aquests elements de debat, va sortir una alternativa a la presidència de Joan Carles Vila, era Marcel Albets Real. En aquest context es celebraven unes eleccions al club, era el 20 de juny de 2009, i portaven a la presidència a Marcel Albets Real i el seu equip format per Joan Ramon Menac, Ildefons Hernández, Joan Comas i Kuno Meyer.

Participants a la final de Salou del Campionat de Catalunya - 2010 Participants a la final de Salou del Campionat de Catalunya - 2010

A partir de 2009 el club té entre 4 i 5 equips en el Campionat de Catalunya per equips, i en el Campionat individual forma un grup de diverses edats. En la imatge es pot veure el grup que va assistir a la final de Salou el 2010.

Open Internacional Ciutat de Manresa jugat el 2011 Open Internacional Ciutat de Manresa jugat el 2011

En aquest periòde va arribar a Manresa el Gran Mestre armeni Karen Movsziszian, el qual entrava al club, no com a jugador, però si per fer classes als més joves.

Era l'any 2011, i a Manresa els escacs es concentraven en el nostre club, en el Club d'Escacs Manresa i el Club d'Escacs Minorisa, que era un club molt petit. En el 2012 s'unificaven els tornejos habituals que es duien a terme i per separat de l’Escolar amb el suport del Consell Esportiu del Bages, i la fase prèvia al Campionat de Catalunya d’edats de la Federació Catalana d’Escacs, aconseguint així uns tornejos escolars que inscribien entre 80 i 120 nens i nenes de totes les categories.

És en l'any 2011, quan un dels components més petits del club, es proclama campió de Catalunya sub-8, era l'Arthur William Harutian.

Fase prèvia del Campionat Escolar 2012 Fase prèvia del Campionat Escolar - 2012

Poc temps després, el club Minorisa s'havia dissolt, i el Club d'Escacs Manresa, ja no participa en cap activitat, acabant el llarg camí començat feia 82 anys.

En aquest any 2012 un fet farà que el club comenci una nova etapa, i és que en Joan Mellado, tornava a la que ha estat casa seva, com a Mestre Internacional des de 1993, i amb una llarga trajectòria en l'ensenyament dels escacs, començava a dirigir l'escola d'escacs, i a encapçalar el primer tauler del club.

És el mes de juny de 2013 i el president Marcel Albets deixa el seu càrrec, el que implica una remodelació de la Junta, amb incorporacions noves, i després d'un temps en el que es posa a disposició de tots els socis les propostes per presentar-se com a president, és escollit Arthur Harutian, nouvingut d'Armènia, el qual ens presenta un perfil diferent a tots els presidents que han dirigit el club.

A l'any 2013 erem convidats a jugar al Torneig de Festa Major de Vila-Seca, els antecedents de jugar allà, es tenen des de 1974, i una vegada més aconseguiem el primer lloc, els guanyadors erem Ignasi i Pere Oliveras, Sergi i Àngel Burniol, i Francesc Garriga.

Torneig de la Catalunya Central jugat el 2013 Torneig de la Catalunya Central jugat el 2013

L'empenta de la nova Junta es deixa veure ben aviat, doncs el club experimenta una remodelació total pel que fa a l'aspecte del club, amb canvis a totes les sales, renovació del despatx, zona del bar, etc.

El 2014 el Torneig de la Catalunya Central, rep el nom de Bagescacs, en un intent de renovació, però l'any següent deixaria d'existir, la forta competència d'altres tornejos, més ben instaurats en el temps, forts econòmicament, i amb millor situació geogràfica, feien impossible la seva continuïtat, en aquestes condicions.

Jugadors del primer equip que havia aconseguit l'ascens Jugadors del primer equip que havia aconseguit l'ascens, d'esquerra a dreta drets, Jordi Rodríguez, Jesús Martinez, Miguel Herreros, Juli Pérez, Joan Ramon Menac, Lluís Coll, Joan Carles Sampera, Ferran Gràcia, Francesc Masachs, Joan Mellado, Ildefons Hernández i Pere Ribera. De genolls, Salvador Soler i Francesc Garriga

Arribem al 2015 i el club fa un pas endavant més, ja que en la competició per equips, ara anomenada Lliga Catalana, el primer equip fa una actuació perfecte anant davant quasi tota la competició, però en la darrera ronda perd la primera posició. La segona plaça atorgava el dret a optar per l'ascens a Divisió d'Honor, amb un enfrontament amb el Gerunda, un empat a 5 a casa i una victòria de prestigi a Girona per 4,5 a 5,5, donaven dret a jugar entre els millors. Tenint en compte que en els darrers anys les victòries se'ns escapaven en la darrera partida, aquesta victòria era doblement celebrada.

En aquest any, les absències del nostre president eren cada vegada més freqüents, i per aquest motiu en Francesc Masachs Vendrell, agafà el càrrec de president en funcions, que ja serà un fet en els propers mesos, sent el desè president del club en 67 anys. La junta estava formada per Joan Mellado, Joan Ramon Menac, Ildefons Hernández i Miguel Herreros

Però el 2015 arribava al seu final i amb ell, la concessió que l'Ajuntament havia fet del local. Amb això, tocava arribar a un acord i aquest va ser acceptar l'oferiment d'un local nou a l'Ateneu les Bases, edifici fet per concentrar diferents ofertes al ciutadà, com eren piscina, gimnàs, biblioteca, etc. L'última activitat feta en el local vell, va ser la primera ronda del Torneig Escolar, però la segona ronda, ja es va fer a l'Ateneu, així com totes les rondes de la Lliga Catalana. Deiem adéu al local que ens havia vist crèixer durant 15 anys.

En el darrer trimestre de 2016, els divendres als vespres, són habituals les partides ràpides al club. Les inscripcions són al moment i els tornejos setmanals.

Historial de presidents:

— Miquel Xivillé Baucells de 1948 a 1954.

  – 1948 a 1952: Felipó, Prat, Vilà, Gonfaus, Llusà, Juncadella, Pérez i Mitjana.
  – 1952 a 1954: Tort, Lavilla, Gonfaus, Vilà, Botifoll, Fernández, Pérez i Prat.

— Antonio Botifoll Gamisans de 1954 a 1958.

  – 1954 a 1956: Tort, A. Gonfaus, Vilà, Lavilla, Fernández i Canal.
  – 1956 a 1958: Tort, A. Gonfaus, Vilà, Mitjana, Lladó i Fernández.

— Miquel Xivillé Baucells de 1958 a 1960

  – Tort, Aroca, A. Gonfaus, Piñero, Lavilla i Pérez

— Josep Grifoll Bartomeu de 1960 a 1961

  – Fernández, Corominas, A. Gonfaus, Nardi, Piñero, Cots.

— Joan Ramon Moré de 1961 a 1963

  – Fernández, Corominas, A. Gonfaus, Lladó, Piñero, Tarres i Clotet

— Joan Lladó Tarrés de 1963 a 1964

  – Piñero, Cots, Martínez, Prat, Clotet i Casamitjana.

— Ramon Piñero Rovira de 1964 a 1967

  – 1964 a 1965: Cots, Martínez, Prat, Clotet i Casamitjana.
  – 1965 a 1967: Clotet, Cots, Martínez, Tomasa, Franch, Garriga, Llanes i Espinalt.

— Francesc Espinalt Tuà de 1967 a 2001.

  – 1967 a 1971: Maurici Cots Trullas, Enrique Soto Mendez, Josep Vidal Guarro, Salvador Armengol Navarro, Fermí Porta Roca, Francesc Garriga Biosca, Lluís Bohigas, Tomas, V. M. Parera, i Tomasa
  – 1971 a 1973: Ramon Piñero, Ferran Gràcia, Maurici Cots, Lluís Bohigas, Vicenç Maria Parera, Joan Salvador Rafat, Francesc Martínez, Salvador Armengol i Jordi Tomàs.
  – 1973 a data indeterminada: Ramon Piñero, Ferran Gràcia, Maurici Cots, Ginés Vilardell, Joan Salvador Rafat, Francesc Martínez, Santiago Capell, Francesc Llanes i Jordi Tomàs.
  – data indeterminada a 2001: Ferran Gràcia, Francesc Garriga, Jesús Antonio Martínez, Salvador Armengol, David Adot, Juli Pérez, Ticià Josep Sala i Josep Cuenca.

— Ferran Gràcia Vergara de 2001 a 2004.

  – Salvador Armengol, Juli Pérez, Pere Ribera, David Adot i Josep Basas.

— Salvador Soler Casacuberta de 2004 a 2006.

  – Pere Ribera, Francesc Llanes, Joan Carles Sampera, Ignasi Corredor, Joan Carles Vila, Francesc Masachs i Jesús Martínez.

— Joan Carles Vila Seuba de 2006 a 2009.

  – David Armengol, Pere Oliveras, Carles Pujol i Kuno Meyer.

— Marcel Albets Real de 2009 a 2013.

  – 2009 a 2011: Joan Ramon Menac, Ildefons Hernàndez, Joan Comas i Kuno Meyer.
  – 2011 a 2013: Joan Ramon Menac, Ildefons Hernàndez, Joan Comas, Joan Mellado i Francesc Masachs.

— Arthur Harutian de 2013 a 2015.

  –  Joan Ramon Menac, Ildefons Hernàndez, Joan Mellado i Francesc Masachs.

— Francesc Masachs Vendrell de 2015 a l'actualitat.

  –  Joan Mellado, Joan Ramon Menac, Ildefons Hernández i Miguel Herreros.
Agraïments: En el punt final d'aquest recopilatori de dades, l'agraiment per l'ajuda d'un bon nombre de persones, que han facilitat tota la informació que aquí s'ha posat en ordre. No posarem noms, perquè caure en l'oblit d'algun d'ells seria imperdonable. També cal fer saber que donat als anys d'existéncia del club, molta d'aquesta informació no l'hauríem vist, si en èpoques llunyanes, la gent que ens han precedit, no haguessin tingut l'encert de deixar constància escrita del que aquí s'explica. Així que, valgui aquesta narració, per valorar la feina feta per tots ells, passats i presents, i que la història del club continuï.