Això és una molt breu introducció als escacs, per aquells que en un moment de la seva vida, han descobert el joc, i els ha resultat interessant. Després poden haver aparcat o no, el seu desig de practicar-lo, però ara arriba el moment en que necessiten l’empenta definitiva per a dedicar-s’hi, d’una forma continuada. Si sou d’aquest grup de gent, heu arribat al lloc adequat: Benvinguts a l’Escacs Catalonia Club!



Introducció als escacs.

Suposem que ja hem superat la fase inicial i sabem moure totes les peces. També tots els moviments que es poden fer en una partida. Ja tenim una base per on començar, i amb això podrem guanyar a algun conegut, algun familiar, ensenyar a jugar a escacs al nostre fill o filla, o fins i tot, al pare o la mare, si diuen allò de ... “s’ha de pensar massa”, però difícilment podran fer algun resultat positiu si juguen amb algun jugador de club.

Són necessaris alguns mínims coneixements d’escacs per tal de començar a jugar amb una base prou sòlida per garantir que començarem a guanyar alguna partida amb jugadors d’un nivell mínim.

Una partida d’escacs consta de tres fases que hem de saber jugar correctament: Obertura, mig joc i final, però abans de comentar-les veurem com hem de valorar en tot moment una partida.

Valoracions de la partida.

Per saber si una partida la tenim millor o pitjor, cal tenir en compte dos principis, la valoració material i la posicional. Quan en una posició concreta, volem saber qui està guanyant materialment la partida (valor de les peces), ho farem tenint en compte aquests valors:

Peó = 1 punt . Dama = 9 punts . Torre = 5 punts . Alfil i Cavall = 3 punts.

Altra forma de saber qui està en millor situació posicional en una partida, és veient la situació de cada peça, si està creant amenaces, o està en situació defensiva. Això no es pot saber comptabilitant res, és la pràctica que ens farà entendre la posició activa o passiva de les peces, i així veure on està l’avantatge o desavantatge.

En una desavantatge material, hem de procurar no canviar peces, i cercar un atac ràpid com a resposta, que esdevingui en un mat o guany de material recuperant el perdut. Per contra, si tenim una avantatge material, hem de procurar el canvi de peces, per evitar contra-atacs i arribar a un final teòricament guanyador.

Les avantatges posicionals cal jugar-les procurant mantenir-les i incrementar-les, fins que esdevinguin en un mat o guany de material que ens facin encarar un final guanyador. Finalment, en una desavantatge posicional, caldrà veure si el perill de mat és imminent, si materialment tenim una compensació o si hem de passar al contra-atac per trencar la dinàmica de la partida.

Conegut això, ara comentarem les fases d’una partida.

Obertura.

És la fase inicial, on totes les peces surten de la mateixa posició, i on les blanques tenen l’avantatge de la jugada inicial, i les negres han de mantenir, com a mínim, el joc equilibrat. Les obertures estan llargament estudiades durant els anys, amb innovacions que suposen les anomenades novetats teòriques, i refutacions que eliminen línies i variants que es creien bones fins aquell moment. Totes estan classificades, en el que s’anomena Encyclopedia of Chess Openings (ECO), per un codi i nom, que sol ser el del seu inventor o país on es van estudiar. Cadascú, ha de jugar les que més s’avinguin amb la seva forma de jugar, més agressiu o conservador, tenint en compte el seu estil de joc o estratègia a seguir en la partida que es vulgui jugar.

La qualitat del nostre nivell de joc, estarà directament relacionada amb la capacitat que tinguem de memoritzar diferents tipus d’obertures, o també, entendre la filosofia de cada una d’elles al jugar-la. Cal ser conscient que només els més elitistes són capaços de memoritzar moltes obertures amb línies de 20 jugades, per això tots hem de saber els moviments bàsics a fer en l’obertura, quan no estem seguint estrictament una de teòrica. En aquests cassos, cal posar en pràctica les següents recomanacions:

  1. Hem de moure en les dues o tres primeres jugades, els peons, preferentment els dos centrals (rei o dama).
  2. Desprès els cavalls, amb preferència el de rei.
  3. Desenvolupar els alfils a continuació. El de rei a 4AD o 5CD davant el cavall de dama. El de dama a 3R, 4AR o 5CR.
  4. Efectuar l’enroc.
  5. La dama entra en acció situant-se a 2D, 3D, 2R, 2AD, etc. segons la situació dels peons i peces.
  6. En l’obertura no es pot moure varies vegades la mateixa peça, per no quedar endarrerit. Una manca de desenvolupament de les peces suposarà una clara desavantatge des del principi.

Finalitzada aquesta fase, pot ser que haguem quedat amb inferioritat, joc igualat o superioritat, ja anirem veient com hem de jugar cada cas.

Mig joc.

Si en el tauler tenim una inferioritat o superioritat material o posicional ja haurem, de jugar com s’ha explicat anteriorment, jugant el mig joc fent prevaldre l’avantatge aconseguida, o contrarestant el desavantatge, per convertir-lo , al menys, en igualtat. Si el joc és igualat, entrarem en una fase de lluita, on procurarem obtenir una avantatge per petita que sigui. Aquí són vàlids tots els recursos que el joc ens ofereix, fins al màxim exponent de la bellesa en els escacs, les combinacions i sacrificis de material a canvi d’aconseguir arribar a un mat o guany decisiu de material.

Final de partida.

Durant les fases anteriors, haurem buscat aconseguir una avantatge mínima, tan material com posicional, i és aquí, en el final de partida, on haurem de traduir allò amb alguna cosa positiva, de res servirà tenir un peó d’avantatge en un final teòricament guanyat, si no el sabem jugar. Cal saber que indica la teoria, si es pot fer mat o forçar taules, en posició inferior, en relació a les peces existents sobre el tauler. Aprendre aquests finals és una part interessant del joc.


Arribat en aquest punt de lectura, ja estem preparats per a començar a divertir-nos en aquest apassionant joc. Això és una petita aproximació al que necessiteu saber si voleu participar del joc d’una forma molt més divertida. Nosaltres podem donar a conèixer les eines i coneixements necessaris, i a partir d’aquí a gaudir del joc des d’una altra perspectiva. No ho dubteu més, i tingueu l'edat que tingueu, us esperem!